Vaig arribar a l’osteopatia gairebé per casualitat, després d’haver estat esportista professional un grapat d’anys. En acabat, havia de trobar el meu espai sense deixar de banda allò que havia estat el meu món. D’una manera o d’una altra la pràctica intensa d’un esport pot oferir un coneixement extraordinari del cos… i dels seus límits.  També dels riscos que comporta.  Una vegada acabada la meva carrera esportiva vaig iniciar-me en el Quiromassatge i el Shiatsu i, d’aquí, vaig ser conscient de l’existència de l’Osteopatia. Aleshores era una disciplina que quasi no coneixia ningú, a la qual vaig arribar després d’acabar els meus estudis de Fisioteràpia i una vegada superat un màster de quatre anys.

L’osteopatia és una manera diferent d’entendre el cos. El seu origen és mèdic i és per això que té els seus fonaments en l’anatomia i la fisiologia. El que la fa especial és la forma d’interrelacionar tots els processos físics i químics que es produeixen al cos alhora. El concepte és clarament holístic i pertany al món de les medicines naturals, tot i que mai no deixarà enrere els seus orígens.

Cal entendre què necessita cada persona en cada situació. Hi ha lesions del teixit muscular, tendinós o lligamentós. També tenim els problemes capsulars i de les burses. Inclús tenim neuromes i quistos. Però el més important és com s’integra tot plegat. I qui té més importància en tot això és el sistema nerviós.

Les lesions tenen el seu temps de reparació però després cal restablir la normalitat, que tot sovint no es produeix de forma automàtica. Podem parlar de cadenes musculars, sistema compensatori, reeducació postural, tant se val. El cert és que s’ha d’entendre cóm reacciona el sistema nerviós i cóm intenta integrar la situació en la que ens trobem.

Aquí podrem parlar dels problemes psicosomàtics que no son invencions, sinó que és la forma que té el cos de mantenir el seu equilibri tenint en compte tots aquests aspectes i molts més.

L’osteopatia ens ajuda a trobar aquest equilibri i mantenir-lo a llarg del temps.